dilluns, 12 de novembre del 2012

Lavanda vs Espígol, Cap d'Ase i Lavandí




El cultiu de la lavanda vera és natural, es reprodueix  per llavor a les seques muntanyes provençals, per damunt dels 800 mts. És de tija petita de fulles estretes (“lavandula angustifolia”) formant matolls baixos.
Des dels romans ha estat valorada per les seves qualitats medicinals i donat que el seu cultiu és salvatge, era molt popular; amb el temps es va convertir en “l’or blau” a rel de la demanda dels grans perfumistes que volien incloure la  seva refinada fragància( “lavanda fina”)  
Calen 130 Kg de flors per obtenir 1 litre d’oli essencial.

Beneficis de la flor
* Rams
Es recol·lecten al principi de la floració amb les flors blaves o  liles, es deixen assecar i després poden gaudir de rams que per si mateixos ornamenten amb la calidesa provençal, el lloc on els col·loquem.
A mida que perden les flors (que triguen molt de temps), lluny de perdre valor, s’obre una porta a altres utilitzacions que facilitaran la eternitat d’aquesta fragància mil·lenària.
* Bosses d’olor, per armaris i sabaters ja que és antiarnes.
* Desinfectant ecològic, barrejant les flors amb alcohol i aigua destil·lada.
* Suavitzant per a les mans, amb roses i vinagre de sidra
* Infusions i condiment, amb la lavanda alimentaria que ha d’estar certificada i garantida per a la  ingesta
*
Beneficis de l’oli essencial - 1 o 2 gotes com a molt i sempre segons un prescriptor homologat i amb oli essencial garantit de lavandula angustifolia .
S’utilitza com calmant per:
* Insomnis (en el coixí)
*Irritabilitat (difusió al aire)
*Mals de cap (massatge a les temples)
*Estres (al bany)
*Contraccions i reumatismes (frega)
*Mal de gola (amb sucre o mel)
*
S’utilitza com desinfectant i cicatritzant per:
* Ferides i cremades
* Èczemes
* Picades d’insectes
*
S’utilitza com anti infecció per:
* Refredats
* Sinusitis
* Polls
* Paràsits intestinals

Calen 130 Kg de flors per obtenir 1 litre d’oli essencial.






La lavanda aspic creix la garriga entre 0 i 600 metres d'altitud. És de gran talla amb diverses
ramificacions, cada tija porta doncs diverses flors de petita talla. Molt poc utilitzada en perfumeria, perquè el seu perfum és massa fort (massa camforat), es  utilitzada a Espanya i a Portugal  en les mateixes àrees de la lavanda  i com a diluent per les pintures l'oli sobre porcellana. Així com
quan
es rega desprèn una fragància acollidora en sec va perden el seu olor característic vers el general d'herbes seques.








El lavandí es troba entre 0 i 800 metres d'altitud a qualsevol lloc. És de gran talla, té ramificacions i forma un matoll molt desenvolupat en forma de bola. És un híbrid, és a  dir un
encreuament entre la lavanda fina i l’espígol que inicialment es va hibridar
espontàniament, després l'home el multiplicà amb esqueixos. Es diu també que és
un
clone. Es confon amb la lavanda fina. El que és un error perquè té un perfum més fort, molt menys subtil  i, no es pot utilitzat per les seves virtuts medicinals. Així doncs la seva utilització resta, en bona part, industrial per perfumar els productes de manteniment i  els detergents.

La flor s’utilitza per la confecció de bosses d’olor i per fer rams que perden la fragància. Calen 40 kg de flors per obtenir 1 litre d’oli essencial de lavandí, contra els 130 kg que calen per la lavanda vera


He trobat persones que sense cap escrúpol, aprofiten la confusió que regne entre la lavanda, l’espígol i el lavandí, per encolomar lavandí tintat, que perfumen amb esprai abans de la venta. Habitualment aquests rams que fan són molt macos i econòmics . L’engany és gratuït doncs, probablement en vendrien igual si en comptes de signar com a lavanda ho fessin com el que realment són una empresa que comercialitza lavandí.

Cal ser prudent amb el que comprem, especialment amb el que estem confusos

La lavanda atrau a molta gent pel seu sentit lligat en el nostre passat, normalment reconfortant, és el color però sobre tot la seva olor que ens fa  tancar els ulls i respirar fons ....és a dir és la seva OLOR  vera i duradera
 
Es tracta de l'espígol marítim. No presenta interès per a la perfumeria. El seu aspecte és molt diferent de la lavanda o de l'espígol . Els horticultors la utilitzen per crear híbrids amb finalitats de decorar els jardins.



dimecres, 1 d’agost del 2012

Taller de Perfum Personal


El proper setembre comencen els tallers per aprendre les bases de l'alquímia, que fan possible la creació d’un perfum.
Per sol·licitar informació i el full de matrícula caldrà enviar un mail a eljardisecret@eljardisecret.com  amb el tema: “ taller perfum personal setembre” amb: nom i cognoms; data de naixement; població i telèfon.

dissabte, 7 de juliol del 2012

Experiència sensitiva única...




 Una centena d’essències s’han utilitzat per formar els acords en la composició de 18 fragàncies que complementen els 18 quadres d’en Pepe Delgado, inspirats en la Mediterrània. 
Aquestes creacions, que responen a la meva visió o al meu record del paisatge pintat, esperen pacients dins d’àmfores treballades amb el dolç coneixement de la Mila Cristobal.


dimarts, 3 de juliol del 2012

MediterràniaSens


Propera Exposició




Experiència sensitiva única, a través de la pintura, el perfum, la poesia i la música, en una simfonia de llum i color, fragàncies, textos i sons inoblidables.

Aviat més informació

dimarts, 17 d’abril del 2012

Nous llibres...

... per a la biblioteca d' El Jardí Secret


"En una nit d'octubre de 1392, Hamet, metge de l'hospital de Granada, és requerit per assistir a un moribund que presenta lesions cutànies similars a les produïdes per cremades. El pacient és el rei i se sospita que ha estat enverinat..." ( en castellà)
La bruixa Jacinta gaudeix de valent creant perfums espantosos. Fa una olor tan dolenta que ningú vol acostar-s'hi, ni tan sols al bosc on viu. Però a Jacinta també li agrada fer bromes pudents. Un dia, quan es disposa a fer una de les seves, la vida li canvia. ( en castellà)

Potser les olors evoquin el privilegi de la invisibilitat. Abans del tacte, succeeix l'olor, com a missatger d'una essència que sap desaparèixer en l'aire i ser agent d'un gran poder. La seducció que desplega l'olor és implacable: s'instal·la en nosaltres i segella el seu poder en els teixits de la memòria.
Jean-*Baptiste *Grenouille té la seva marca de naixement: no acomiada cap olor i per això fa témer la presència d'algun dimoni. Al mateix temps posseeix un do excepcional: un olfacte prodigiós que li permet percebre totes les olors del món
  
<>
orígens, història, la estranya alquímia de l'harmonització de les fragàncies, ritus del perfum, perfumistes ...


La paraula perfum apareix per primera vegada en 1528 i deriva del llatí "per fummum", "a través del fum", etimologia que remarca l'origen litúrgic dels primers perfums. No obstant això, en l'Europa industrial del segle XIX i XX aquests passen a ser d'ús quotidià. Reproduïm aquí la segona edició, de 1920, revisada i completada per l'autor, de la perfumeria, text escrit pel farmacèutic José Poch Noguer, que pretenia amb aquest treball posar l'elaboració de les essències a l'abast de todos.la obra tracta les matèries primeres i instruments, aparells i utensilis utilitzats per a la fabricació de perfums naturals i sintètics i productes de bellesa i higiene com a sabons, aigües aromàtiques, llets *hidratantes, pomades i dentifricis, encara que dedicant la major atenció als perfums, que "en totes les èpoques han marxat al compàs del progrés dels pobles financerament considerats i la seva difusió ha estat símbol d'abundància i benestar".

 


Parlant de Roses....rosa damascena

La rosa, és la flor escollida prioritàriament com a símbol d’amor I de bellesa, amb més de 2.000 especies adaptades a tot tipus de habitat. La més preuada per a la producció de l’oli essencial i de l’aigua de roses és la Rosa damascena amb uns 32 pètals intensament perfumats. Durant el mes de la temporada de floració des de mitjans de maig, a mitjans de juny les àrees de Turquia, Bulgària i Marroc on s’hi cultiva, es converteixen en postals oloroses amb sensacions que es retenen per sempre.

Moltes cultures s’han nodrit amb aquesta perfumada flor. Significats, valors i propietats se li han atribuït, tant pel seu aspecte curatiu com en la seva tasca de desvetllar atributs de bellesa.

Diuen que va estar descoberta a Persia, per casualitat durant un casament reial. Però és cert que la seva utilització està plasmada en antics documents a la Biblioteca Nacional de París, com el tribut de 30.000 flascons d’aigua de roses al tresor de Bagdad.

Les fragants roses estaven presents en els ritual dels temples egipcis, però també en els afrodisíacs, banys de Cleopatre. Considerades portadores de propietats antibacterianes i antisèptiques, eren ben rebudes en els banys romans. A la India i als països àrabs, l’aigua de roses ha estat element de cortesia amb els banys oferts als visitants i ha estat un distingit ingredient culinari. La destil•lació inventada pels àrabs, va enriquí i facilitar la seva extracció que van copiar els europeus fins a convertir-la en una industria.

A partir de les roses damascenes acabades de collir, s’obtenen oli essencial, i aigua de roses per la destil•lació i, concret i absolut de rosa a conseqüència de l’extracció; tots ells excel•lents ingredients per a perfums, cosmètica, medicina i gastronomia. Fins i tot la Rosa Damascena és olorosa després de ser deshidratada i assecada a les kasbes de la Vall de les Roses de Marroc, preservant per un període de temps les seves qualitats a l’hora de fer-nos un bany