Experiència sensitiva única...

http://mediterrania-sens.blogspot.com.es/ 

 

 Una centena d’essències s’han utilitzat per formar els acords en la composició de 18 fragàncies que complementen els 18 quadres d’en Pepe Delgado, inspirats en la Mediterrània. 

Aquestes creacions, que responen a la meva visió o al meu record del paisatge pintat, esperen pacients dins d’àmfores treballades amb el dolç coneixement de la Mila Cristobal.

MediterràniaSens

Propera Exposició

Experiència sensitiva única, a través de la pintura, el perfum, la poesia i la música, en una simfonia de llum i color, fragàncies, textos i sons inoblidables.

Aviat més informació

Nous llibres...

... per a la biblioteca d' El Jardí Secret




"En una nit d'octubre de 1392, Hamet, metge de l'hospital de Granada, és requerit per assistir a un moribund que presenta lesions cutànies similars a les produïdes per cremades. El pacient és el rei i se sospita que ha estat enverinat..." ( en castellà)

La bruixa Jacinta gaudeix de valent creant perfums espantosos. Fa una olor tan dolenta que ningú vol acostar-s'hi, ni tan sols al bosc on viu. Però a Jacinta també li agrada fer bromes pudents. Un dia, quan es disposa a fer una de les seves, la vida li canvia. ( en castellà)



Potser les olors evoquin el privilegi de la invisibilitat. Abans del tacte, succeeix l'olor, com a missatger d'una essència que sap desaparèixer en l'aire i ser agent d'un gran poder. La seducció que desplega l'olor és implacable: s'instal·la en nosaltres i segella el seu poder en els teixits de la memòria.
Jean-*Baptiste *Grenouille té la seva marca de naixement: no acomiada cap olor i per això fa témer la presència d'algun dimoni. Al mateix temps posseeix un do excepcional: un olfacte prodigiós que li permet percebre totes les olors del món

  

<>
orígens, història, la estranya alquímia de l'harmonització de les fragàncies, ritus del perfum, perfumistes ...

La paraula perfum apareix per primera vegada en 1528 i deriva del llatí "per fummum", "a través del fum", etimologia que remarca l'origen litúrgic dels primers perfums. No obstant això, en l'Europa industrial del segle XIX i XX aquests passen a ser d'ús quotidià. Reproduïm aquí la segona edició, de 1920, revisada i completada per l'autor, de la perfumeria, text escrit pel farmacèutic José Poch Noguer, que pretenia amb aquest treball posar l'elaboració de les essències a l'abast de todos.la obra tracta les matèries primeres i instruments, aparells i utensilis utilitzats per a la fabricació de perfums naturals i sintètics i productes de bellesa i higiene com a sabons, aigües aromàtiques, llets *hidratantes, pomades i dentifricis, encara que dedicant la major atenció als perfums, que "en totes les èpoques han marxat al compàs del progrés dels pobles financerament considerats i la seva difusió ha estat símbol d'abundància i benestar".



 



Parlant de Roses....rosa damascena

La rosa, és la flor escollida prioritàriament com a símbol d’amor I de bellesa, amb més de 2.000 especies adaptades a tot tipus de habitat. La més preuada per a la producció de l’oli essencial i de l’aigua de roses és la Rosa damascena amb uns 32 pètals intensament perfumats. Durant el mes de la temporada de floració des de mitjans de maig, a mitjans de juny les àrees de Turquia, Bulgària i Marroc on s’hi cultiva, es converteixen en postals oloroses amb sensacions que es retenen per sempre.

Moltes cultures s’han nodrit amb aquesta perfumada flor. Significats, valors i propietats se li han atribuït, tant pel seu aspecte curatiu com en la seva tasca de desvetllar atributs de bellesa.

Diuen que va estar descoberta a Persia, per casualitat durant un casament reial. Però és cert que la seva utilització està plasmada en antics documents a la Biblioteca Nacional de París, com el tribut de 30.000 flascons d’aigua de roses al tresor de Bagdad.

Les fragants roses estaven presents en els ritual dels temples egipcis, però també en els afrodisíacs, banys de Cleopatre. Considerades portadores de propietats antibacterianes i antisèptiques, eren ben rebudes en els banys romans. A la India i als països àrabs, l’aigua de roses ha estat element de cortesia amb els banys oferts als visitants i ha estat un distingit ingredient culinari. La destil•lació inventada pels àrabs, va enriquí i facilitar la seva extracció que van copiar els europeus fins a convertir-la en una industria.

A partir de les roses damascenes acabades de collir, s’obtenen oli essencial, i aigua de roses per la destil•lació i, concret i absolut de rosa a conseqüència de l’extracció; tots ells excel•lents ingredients per a perfums, cosmètica, medicina i gastronomia. Fins i tot la Rosa Damascena és olorosa després de ser deshidratada i assecada a les kasbes de la Vall de les Roses de Marroc, preservant per un període de temps les seves qualitats a l’hora de fer-nos un bany

"Enfleurage" domèstic de gessamí amb crema de karite dom

Detalls i Regals

Centenari sala Albéniz de Tiana (El Jardí Secret)