dilluns, 11 d’abril del 2011

De què fa olor Tiana?



A totes les persones, grans i petits, que es van apropar a la parada d’ “El Jardí secret” durant la  Fira de Comerciants al Carrer  del  10 d’abril, se’ls va preguntar : Quina olor tenia Tiana?

De les 78 persones que van omplir el paper amb les seves apreciacions  o records en van  sortir aquests resultats:



Probablement , si els haguéssim deixat més temps per pensar , la resposta en alguns casos hagués sigut un altra, o si més no, hagués sortit respostes amb més convicció doncs, tot i que podem detectar més de 10.000 olors , no acostumem a tenir memòria olfactiva perquè no tenim l’hàbit d’educar-la.  Sovint ens manquen paraules per descriure olors que tenim constantment al voltant nostre.

Així doncs veiem que les olors “concretes”com: la terra humida; el vi que es feia a casa; el pa acabat de fer; la llar de foc, entre d’altres, està per damunt dels acaparadors habituals de fragàncies com són: les “flors” , els “arbres” i les “herbes” especialment les aromàtiques.


Entre mig les sensacions” amaguen una varietat de notes olfactives sota les etiquetes de: tranquil·litat, bona gent, pau, casa meva,vida,  que són complexes a l’hora de descriure.


Finalment els genèrics agrupen les olors que poden canviar segons la percepció del moment i que estan connectades a l’estiu, al vent ,a la frescor del matí, a Manlleu...


Le veritat és que Tiana té un munt de fragàncies, que cap i totes la fan única, especial pels qui hi vivim. No serà fins que estiguem lluny, que no sabrem quina olor trobada sobtadament ens transportarà a cadascun de nosaltres,directament a la Vila dels Nou Pins.

dissabte, 15 de gener del 2011

1r Concurs Literari del Perfum El Jardí Secret


L’olfacte és el sentit de la imaginació… perquè impulsa als altres sentits a actuar. - Jean Jacques Rousseau -



Deixa volar la teva imaginació, amb rimes i versos. Olora l’aventura que brilla als estels. Eixuga les flaires dels sentiments. Aromatitza vivències reals i inventades. Crea una fragància amb la fantasia de la teva creativitat. Embolica-ho tot amb frases i paraules i participa al 1r. Concurs Literari del Perfum "El Jardí Secret"i així en gaudirem tots.


Bases
Temàtica
El tema estarà relacionat obligatòriament amb el perfum
Participació
-Poden participar-hi les persones interessades que el dia 20 de maig de 2011 tinguin els 16 anys complerts. En el cas que els autors no superin els 18 anys d'edat caldrà el consentiment dels tutors, document que caldrà incorporar al treball.
-Hi haurà tres modalitats: relat curt, conte i poesia
-Els originals poden estar escrits tant en català com en castellà.
-Els treballs que optin al premi hauran de ser originals, inèdits i de creació pròpia.
-Si la persona concursant presenta més d'un treball, els remetrà per separat.
Restriccions
-No seran vàlids els treballs prèviament publicats o que hagin obtingut premis en altres concursos.
-Només s’admetrà un treball per concursant en cada una de les modalitats.
Presentació del treballs
La presentació dels treballs s'haurà de fer d'acord amb les següents condicions:
-La mida del paper ha de ser DIN-A4
-El treball serà mecanografiat amb tipografia arial mida 12. L'espai interlineal senzill
-Extensió dels treballs :
-Relat curt : de 5 a 10 pàgines
-Conte : de 2 a 5 pàgines
-Poesia : no superarà els 30 versos
Els Premis
El concurs estarà dotat amb els següents premis:
Poesia i Conte
1 Penjoll Òpal per cada modalitat
Recreació ornamental del antics flascons per perfum que es lluïen com joies. Aquesta simulació és una creació d’una dissenyadora californiana.
Relat Curt
Penjoll Àmbar
Recreació ornamental en estil vintage dels flascons per perfum que es lluïen com joies. Aquesta simulació és una creació d’una dissenyadora californiana.


L'acte de lliurament dels premis serà al juny del 2011, els detalls es comunicaran a partir del 21 de maig a http://www.eljardisecret.blogspot.com/
El Jardí Secret podrà deixar desert qualsevol de les categories si així ho considerés necessari.
El Jurat
Estarà format per El Jardí Secret i per persones vinculades directa o indirectament al món de la literatura i de la lectura.
Lliurament dels treballs
Opcions de lliurament:
Via postal
“El Jardí Secret”
Apartat de correus n. 2
08391 Tiana
L’original, la còpia i el CD es presentarà en un sobre a l'exterior del qual es farà constar el pseudònim i la modalitat en què es concursa. Dins d'aquest sobre caldrà posar-ne un de més petit on també constarà el pseudònim i la modalitat i, a l'interior, les dades personals de l'autor/a:
Nom i cognoms – DNI – Adreça - Ciutat - Codi Postal - Telèfon - Correu Electrònic – data de naixement – documentació tutorial (si cal)
Via mail
eljardisecret@eljardisecret.com
jardisecret@ya.com
S'haurà d'enviar un mail per cadascuna de les modalitats. S'ha de fer constar a l'”Asumpte" el pseudònim i la modalitat en què es concursa. En un document adjunt s'enviarà el relat on s'ha de posar el títol, el pseudònim i la modalitat. En un altra document adjunt caldrà fer constar:
Títol - Pseudònim – Modalitat - Nom i cognoms – DNI – Adreça - Ciutat - Codi Postal - Telèfon

- El termini d’admissió d’originals quedarà establert el dia 20 de maig del 2011
Altres condicions
-Els originals presentats es mantindran en propietat dels autors permetent a la direcció de “El Jardí Secret” que publiqui part o la seva totalitat pels mitjans que consideri adients
-La participació al concurs suposa l’acceptació d’aquestes bases.
-Qualsevol imprevist que pugui sorgir l’interpretarà i resoldrà exclusivament l’Organització del Concurs.
Tiana, gener de 2011
El Jardí Secret

dijous, 11 de novembre del 2010

El vinagre dels 4 lladres

En el moment de la gran pesta de 1630 a Tolousse, quatre lladres anaven impunement envaint les cases contaminades i atracaven els moribunds. Mai no sucumbien al mal malgrat els riscos que prenien.Van ser finalment presos per les autoritats i van ser condemnats a mort. Se'ls va oferir la vida a canvi de la fórmula d'aquest líquid misteriós del qual es fregaven i bevien abans d’actuar per immunitzar-se.

Els quatre lladres van confessar el seu secret: Es fregaven el cos d'un vinagre on havia macerat sàlvia, farigola, lavanda, romaní i algunes altres herbes aromàtiques.Havien comprovat el que sabem ara, que totes aquestes herbes eren bactericides.El vinagre dels quatre lladres va continuar estant inscrit al Còdex dels farmacèutics fins al final del segle XIX.


Recepta que el Sr. Malla, destil·lador en vinagre, va fabricar i va millorar. .

3 litres de vinagre de sidra .

5 grams de càmfora.

30 grams d'all.

20 grams de menta.

20 grams de farigola.

30 grams de canyella.

20 grams de sàlvia.

20 grams de lavanda.

20 grams de romaní

dilluns, 19 de juliol del 2010

Joan Famenies Floris

De Ciutadella al centre de Londres, per crear un mite

El comerç marítim va introduir al s. XVII, els perfums i els aromes a la Cort anglesa, però no va ser fins al s. XVIII que es va obrir la primera botiga de perfums.

Al 1730 Joan Famenies Floris, arribà a Anglaterra cercant fortuna des de Menorca, la seva illa natal. Va obrir una perruqueria masculina al número 89 de Jermyn Street a l’elegant barri de St. James de Londres. A dalt de la perruqueria hi va establi la vivenda per la seva futura família, que després de vuit generacions, encara estan al cap davant de una de les més prestigioses maques de perfumeria.

Al s. XVIII les perruqueries eren establiments on s’arreglaven i es venien perruques, pólvores oloroses per perfumar-les i complements. Gracies al coneixement adquirit anteriorment a Montpeller i a una extraordinària intuïció, en Joan Famenies Floris començà a crear fragàncies d’essències que li alleugeraven la nostàlgia de la seva illa, en una base alcohòlica. Va tenir tanta demanda d’aquestes fragàncies que progressivament la perruqueria es va anar transformant en una botiga de perfums on es va lliurar plenament a la creació de receptes que registrava escrupolosament, reservant-les per als seus millors clients. Va fer creacions a base de tarongina, de gessamí i de lavanda, aquesta darrera el va fer famós, sent el precedent de nombrosos productes posteriors.

Ràpidament, Floris va tenir una gran notorietat tant amb els homes, com amb les dones que visitaven la botiga per cercar perfums o accessoris, entre els que podien trobar, meravelloses pintes fetes a mà importades de Menorca, raspalls de dents, raspalls per la barba, brotxes i estris d’afaitar que s’elaboraven a l’annexa de la botiga. Jermyn Street es va convertir en l'epicentre de distingits cavallers de Londres al segle XVIII. La proverbial i discreta hospitalitat resa a notables personatges de l’època van contribuir encara més a incrementar la fama de Floris
Al 1820 se’l declara per primera vegada Royal Warrant (proveïdor reial) pel rei George IV, que ja al 1800, com a Princep de Gales i al 1814 com a Princep Regent li havia obsequiat amb dos reconeixements no oficials. Aquesta primera ordre real es pot veure exposada al Museu privat Floris, juntament amb altres setze, ja que des d’aquell dia Floris sempre ha tingut al menys una, avui en té dues.

La botiga manté el seu mobiliari original de caoba espanyola, comprat a la Gran Exposició de 1851, que li dona aquell caliu acollidor i inoblidable. Mostres dels productes que durant tant de temps omplien les vitrines de caoba s’exhibeixen en el Museu familiar. També manté unes peces recobertes de vellut per donar el canvi, des del s.XIX, època en la que va començar a acceptar tant pagaments en efectiu con comptes de clients. No els semblava adequat donar monedes brutes o notes arrugades als clients, pel que totes les monedes i bitllets baixaven al soterrani per pujar lluents i ben plegats i disposats per oferir el canvi als coixins de vellut per que ningú s’embrutés les mans ni els guants.

L’esperit que Floris ha mostrat sempre ha estat el que perdura: la imatge de sòlida qualitat

dimecres, 23 de juny del 2010


AIGUA DE ROSES

Abú Alí Al - Husain Ibn Sina
El Persa Abú Alí Al - Husain Ibn Sina (980-1037), més conegut pel seu nom llatinitzat Avicenna,va ser un gran pensador i el primer mèdic filòsof del seu temps. Es va instruir en totes les ciències al seu abast, i així es va convertir també en astrònom, científic, geòleg, psicòleg, paleontòleg, matemàtic, físic, poeta, lògic, químic, i professor. Va ser un dels exponents més famosos del universalisme musulmà. Podem gaudir d’un bon retrat del seu entorn a traves de la novel•la “El Metge” de Noah Gordon. Ibn Sina, va escriure 105 obres entre elles, algunes enciclopèdies, i el Canon de Medicina (al-Qanun fi-l-Tibb), obre indispensable a les universitats europees fins al segle XVII. En aquest camp, entre d’altres èxits, va identificar la tuberculosi, la meningitis, va descriure exactament la diabetis, el funcionament del cor i va donar molta importància a l’ètica dins la professió de metge (esforç recollit a la nostre era en el Premi Avicena a la ètica en la tasca científica de la UNESCO).

Destil•lació
Ell va descriure per primer cop el procés químic de la destil•lació, i va inventar el serpentí que condensa els vapors aromàtics, aquesta tècnica es va fer servir per produir alcohol i olis essencials, marcant així, el principi de la perfumeria moderna.
L’Aigua de Rosa és d’hidrosol o líquid de sobres que roman en destil•lar els pètals de roses per obtenir l’oli essencial. El seu ús ve de molt lluny, els romans omplien les seves piscines i fonts d’aquesta aigua, però no va ser fins les primeries del s. XI que Ibn Sina va produir-la amb la destil•lació a vapor, optimitzant la qualitat.

Hàbits i costums
Durant segles la rosa damascena ha estat considerada un símbol de bellesa, d’amor i de benestar. Tradicionalment s’utilitzava amb un flascó de coll estret en forma de gota, dit gulabdan per netejar peus i mans als que arribaven a casa d’un llarg viatge, com a senyal d’hospitalitat, quotidianament per combatre les irritacions dels ulls, el cansament de la pell i dels cabells, entre d’altres aplicacions al cos.
Però el més curiós per a nosaltres, els occidentals, es l’hàbit estès profusament per Orient i Àsia, de fer servir tant l’aigua de roses com els propis pètals a l’hora de cuinar. Ruixaven amb l’aigua de roses, diverses carns i arrossos o afegien pètals triturats a iogurts, salses, postres i begudes, com un condiment. El massapà d’origen persa n’és un exemple.
A casa nostre no tenim l’hàbit de cuinar amb olis essencials ni amb aigua de roses i per tant no disposem de molta informació al respecte, així doncs, tenim que tenir molta cura d’assegurar-nos que el proveïdor hagi certificat per a la utilització alimentaria amb els estàndards necessaris els olis o aigües que ens oferta, en el cas que vulguem provar alguna recepta que caigui a les nostres mans i en vulguem gaudir plenament. (Nota: Entre totes les receptes que he trobat a Internet les que mes m’han captivat són les “Delícies turques” i les “galetes de roses “ d’aquesta adreça http://cooking.visionsboard.com/tag/rose/)
Curiositats
En el Gran Premi F1 de Bahrein i d’Abu Dhabi el champagne està substituït per Aigua de Roses
Paraules


“Què hi ha en un nom ? El que anomenem una rosa ,
amb qualsevol altre nom oloraria igual de dolç”


William Shakespeare, Romeo and Juliet, Acte 2 escena 2

dimecres, 7 d’abril del 2010

“Taller de creació de perfums"


CENTRE CÍVIC VIL·LA FLORIDA

“Tallers Puntuals” nr. 79


divendres 30 d’abril, de 17 a 20 hores


Preu: 12.30€ (Suplement de 20€ en concepte de material)


Inscripcions fins al 23 d’abril


El Perfum i l'Espectacle: "La Biblioteca de la Lola Anglada"


L’Escola Municipal de Música i Dansa de Tiana ha preparat un espectacle sobre la biblioteca de la Lola Anglada i Sarriera que ella mateixa descriu en el seu llibre “La Meva Casa i el Meu Jardí” (1958).

La Biblioteca pren forma davant dels espectadors que son envoltats per la narració, la música, la dansa i el perfum que els condueix a través de l'estança, despertant àngels, llibres, viatjant amb el vaixell mar endins i acompanyant les donzelles prop les flors.

Per ser un espectacle singular, es desenvolupa al pati de butaques, on el perfum, com a part de la decoració en cada capítol , estimula les sensacions etèries dels àngels, el record de l’avi i de la pols sobre llibres de paper groguenc amb cobertes de pell, la fusta del vaixell en un mar d’algues i les flors del jardí.

Així doncs, com a cada exhibició on es demana que els aparells,que poder fer soroll siguin emmudits, en aquest cas es sol·licita també que per tal de no destorbar el entorn dels espectadors propers, s’abstinguin de portar perfums forts, per tal d’estar oberts a les fragàncies que actuaran