dilluns, 19 de juliol de 2010

Joan Famenies Floris

De Ciutadella al centre de Londres, per crear un mite

El comerç marítim va introduir al s. XVII, els perfums i els aromes a la Cort anglesa, però no va ser fins al s. XVIII que es va obrir la primera botiga de perfums.

Al 1730 Joan Famenies Floris, arribà a Anglaterra cercant fortuna des de Menorca, la seva illa natal. Va obrir una perruqueria masculina al número 89 de Jermyn Street a l’elegant barri de St. James de Londres. A dalt de la perruqueria hi va establi la vivenda per la seva futura família, que després de vuit generacions, encara estan al cap davant de una de les més prestigioses maques de perfumeria.

Al s. XVIII les perruqueries eren establiments on s’arreglaven i es venien perruques, pólvores oloroses per perfumar-les i complements. Gracies al coneixement adquirit anteriorment a Montpeller i a una extraordinària intuïció, en Joan Famenies Floris començà a crear fragàncies d’essències que li alleugeraven la nostàlgia de la seva illa, en una base alcohòlica. Va tenir tanta demanda d’aquestes fragàncies que progressivament la perruqueria es va anar transformant en una botiga de perfums on es va lliurar plenament a la creació de receptes que registrava escrupolosament, reservant-les per als seus millors clients. Va fer creacions a base de tarongina, de gessamí i de lavanda, aquesta darrera el va fer famós, sent el precedent de nombrosos productes posteriors.

Ràpidament, Floris va tenir una gran notorietat tant amb els homes, com amb les dones que visitaven la botiga per cercar perfums o accessoris, entre els que podien trobar, meravelloses pintes fetes a mà importades de Menorca, raspalls de dents, raspalls per la barba, brotxes i estris d’afaitar que s’elaboraven a l’annexa de la botiga. Jermyn Street es va convertir en l'epicentre de distingits cavallers de Londres al segle XVIII. La proverbial i discreta hospitalitat resa a notables personatges de l’època van contribuir encara més a incrementar la fama de Floris
Al 1820 se’l declara per primera vegada Royal Warrant (proveïdor reial) pel rei George IV, que ja al 1800, com a Princep de Gales i al 1814 com a Princep Regent li havia obsequiat amb dos reconeixements no oficials. Aquesta primera ordre real es pot veure exposada al Museu privat Floris, juntament amb altres setze, ja que des d’aquell dia Floris sempre ha tingut al menys una, avui en té dues.

La botiga manté el seu mobiliari original de caoba espanyola, comprat a la Gran Exposició de 1851, que li dona aquell caliu acollidor i inoblidable. Mostres dels productes que durant tant de temps omplien les vitrines de caoba s’exhibeixen en el Museu familiar. També manté unes peces recobertes de vellut per donar el canvi, des del s.XIX, època en la que va començar a acceptar tant pagaments en efectiu con comptes de clients. No els semblava adequat donar monedes brutes o notes arrugades als clients, pel que totes les monedes i bitllets baixaven al soterrani per pujar lluents i ben plegats i disposats per oferir el canvi als coixins de vellut per que ningú s’embrutés les mans ni els guants.

L’esperit que Floris ha mostrat sempre ha estat el que perdura: la imatge de sòlida qualitat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.